Pastís de piruletes

Aquest pastís el vaig treure del blog “Cuinant” que l’havia tret del blog “Kanela y limón”, adaptat de la recepta de termomix de “Canecositas”, així que és una recepta que podeu trobar a diversos blogs, ja que al final ens nodrim uns dels altres.

INGERDIENTS:

Per a la base:

100 g galetes (jo les compro d’avena del LIDL que són tipus “digestive”)

50 g matnega

Per al pastís:

6 fulles degelatina

125g de formatge d’untar (tipus “Philadelphia”, jo el vaig comprar ligth)

150 g sucre

6-8 piruletes (i alguna més per decorar)

50 ml aigua

30 ml licor de piruleta (unes 3 cs) jo no en vaig trobar i vaig posar anís.

500 ml de nata per a montar

PREPARACIÓ:

Triturem les galetes i les mesclem amb la mentega `per a fer la  massa. Jo habitualment les pico amb le morter però també és pot fer amb la picadora. Per a barrejar-ho , el millor mètode és amb les mans i axíque si no us agrada tacar-vos amb la mantega podeu fer-ho amb guants de plàstic.

Forrem la base d’un motlle (d’aproximadament uns 20-22 cm de diametre) amb la massa de galetes apretant bé amb una cullera (o amb els dits). Ho deixem refredar a la nevera mentre preparem el farcit de la tarta.

Posem les fulles de gelatina en remull amb una mica d’aigua freda que les cobreixi. Sense treure les piruletes del seu envoltori, els donem uns cops amb la mà de morter per a que surtin els envoltoris.

Posem l’aigua a bullir i afegim les piruletes per a que es dissolguin. Quan estiguin foses retirem del foc i afegim la gelatina escorreguda. Remenem bé fins que es dissolgui la gelatina completament.

Afegim el sucre a aquesta mescla, el licor de piruleta (jo no en vaig trobar, vaig posar anís) i el formatge. Remenem bé per a que quedi homogeni. Deixem reposar i mentre muntem la nata (no cal que estigui muntada del tot). Afegim la mescla piruleta- formatge a la nata (ha d’estar freda ja). Barregem bé i ho posem sobre la base de galeta.

Ho deixem refredar a la nevera un mínim de 6 hores. Després ho decorem amb piruletes al gust.

NOTES:

Les fotos no es veuemn massa bé, és una de les coses que vull millorar del blog, però a la hora de la veritat (sobretot si porto el plat fora de casa) sempre em costa torbar una bona foto.