Alvocats gratinats:

Si, si, gratinats!! La idea  va sorgir d’un grup de cuina del facebook (perdoneu no puc ser més precisa per què fa un tems i no recordo exactament d’on va sorgir la recepta original). Jo la he adaptat als meus gustos i al que tenia a la nevera. Vindria a ser com uns ous al plat però en lloc de cassoleta amb un alvocat.

INGREDIENTS (PER A 4):

2 alvocats grans (no cal que estiguin molt madurs, de fet si son una mica durs millor)

4 ous (millor de talla M o petits )

Formatge ratllat

Pernil salat (això al gust de cadascú, pot ser amb pèsols, amb verdures, xoricet... o sense res més).

PREPARACIÓ:

Tallem els alvocats per la meitat i traiem l’os. Amb una cullereta fam el forat una mica més gran. Els posem en una safata per al forn, posem un ou a cadascú i ho salpebrem. Afegim la resta d’ingredients (jo ho he fet una vegada amb pernil i una altre sense cap ingredient extra), posem un rajolí d’oli i ho cobrim amb formatge ratllat.

Ho posem al forn amb el grill posat i ho deixem entre 5 i 15 minuts (no puc ser més especifica dependré de la mida dels alvocats i de la potència del forn) fins a que estigui daurat (i l’ou s’haurà cuit.

NOTES:

Sembla una combinació rara però està molt bo. No feu cas a la guranició que es veu a la foto ;p

Ja he arreglat advocats i alvocats, perdoneu l'error

Gaspatxo i vacances

Ja arriba l’estiu, i amb la calor les ganes de coses fresquetes. A mi mai m’ha quedat gaire bé el gaspatxo, però aquest any m’he animat a fer-lo de nou. M’he basat en la recepta tradicional de “Javi Recetas”, però després he anat modificant al meu gust.

INGREDIENTS:

1 Kg de tomàquet madur

1 pebrot verd (uns 60g)

1 tros de cogombre (4 dits d’ample)

1 tros de ceba (uns 100 g)

1 tros de pa del dia anterior (uns 60g)

1 dent d’all

Oli d’oliva

Sal

Vinagre blanc

PREPARACIÓ:

Tallar el pa a daus i tallar els tomàquets en 4 parts (traient la part de dalt). Afegir el pebrot, la ceba, el cogombre i l’all pelat. Triturar tot amb la batedora (jo ho faig en una olla gran per si s’hagués d’afegir més quantitat d’algun ingredient).

Afegir sal, oli i vinagre al gust. Anar rectificant segons el sabor. En aquest cas, per al meu gust personal l i poso sempre més oli i sal, per a les verdures d’inici, les modificacions que jo he fet han estat augmentar la quantitat de tomàquet fins a 1,5 Kg i disminuir el pebrot (bàsicament perquè a mi no m’agrada). Si ha quedat molt espès es pot fer més clar amb aigua freda.

ALTRES:

Ja ha arribat l’estiu, i marxem de vacances, és a dir que tot i que penso cuinar molt aquest agost, no publicaré res fins al setembre (a mitjans de més quan els nens comencin l’escola.

Bon estiu i felices vacances als que en tingueu.

Gaspatxo de gerds:

 Aquest va ser un plat d’aperitiu per al dinar de Nadal de l’any passat, la recepta la vaig veure d’una revista que publica receptes de l’Arguiñano.

INGREDIENTS:

500 g gerds (“frambuesas”)

250 g tomàquet madur

½ llimona

1 pastanaga

½ poma

Pebre, oli  i sal

3 iogurts grecs

PREPARACIÓ:

Pelem els tomàquets la pastanaga i la poma, rentem els gerds i reservem alguns per a decorar. Mesclem les verdures i fruites amb oli (unes 8 o 10 cullerades, podem fer-ho al gust), el pebre i un pessic de sal. Triturem i afegim una mica d’aigua fins a aconseguir la textura que vulguem.

Ho deixem a la nevera fins a l’hora DE SERVIR. Per a servir-ho barregem el iogurt amb la ratlladura de la pell de la llimona i posem aquesta mescla al fons del recipient on ho vulguem servir.

Posem el gaspatxo per sobre i decorem amb un gerd.

 NOTES:

També afegeixo algunes fotos de taules de Nadal (no molt elaborades però amb poca feina per preparar i recollir)

Vasets de gerds

Ara que arriba la calor, ja comença a venir de gust plats més frescos, per això un aperitiu lleuger. La recepta original és del Karlos Arguiñano, però com sempre jo vaig fer la meva versió, en teoria era per a 6 persones, jo vaig fer gots petits d'aperitiu i em van sortir 10.

INGREDIENTS:

1/2 kg de gerds (“frambuesas”)

250 g tomàquet madur

1/2 llima

1 pastanaga

1 poma groga

4 iogurts grecs

oli, sal, sucre

PREPARACIÓ:

pelem i tallem la pastanaga i la poma. Triturem amb la batedora. Afegim els tomàquets pelats, els gerds (guardem uns quants per a la decoració), unes 10 cullerades d'oli i la sal. Triturem a poc a poc i afegim aigua fins a aconseguir una textura adequada (semblant a un gaspatxo espès). Ho passem to pel colador xines. Ho deixem reposar 2 hores a la nevera.

Ratllem la pell de la llima en un bol amb els iogurts i una mica de sucre. Remenem bé i ho posem al fons de gotets o copes.

Just abans de servir, posem el gaspatxo sobre el iogurt i ho decorem amb gerds i un rajolí d'oli.

Canelons de guacamole i salsa de tomàquet

Aquesta recepta la vaig treure del blog “Mi dulce tentación” que a part de les receptes, pots baixar-te-les en PDF i estan molt ben estructurades. Necessitava un plat per a un sopar d’estiu i ja estava cansada d’amanides així que em va semblar una bona alternativa.

INGREDIENTS:

Per a la salsa de tomàquet:

2 tomàquets tallats a trossos petits, sense llavors (o tomàquet natural triturat)

1 ceba

Oli d’oliva

Sal, pebre i un pessic de sucre

1 rajolí de salsa de soia

Per als canelons:

10 lamines de pasta de canaló

1 bossa de gambes pelades congelades (en la recepta original eren llagostins però no sempre estem per comprar llagostins)

1 llima

2 advocats

2 tomàquets

Sal i pebre

PREPARACIÓ:

Preparem el guacamole (que serà el farcit dels canelons). Tallen els advocats i els traiem tota la polpa. Els aixafem amb una forquilla (poden quedar alguns “grumolls” per donar-li textura). Salpebrem i afegim el suc de la llima. Pelem els tomàquets i els tallem a trossos per a posar dins de la pasta d’advocats. Deixem a la nevera mentre preparem la salsa i la pasta.

Posem les gambes a la paella er a que es coguin (o en cas de tenir llagostins els fem a la planxa). Quan estiguin freds els podem afegir al guacamole.

Preparem la salsa de tomàquet fent un sofregit amb la ceba ben picada i el tomàquets (salpebrem al gust, jo li vaig afegir un rajolí de salsa  de soia).

En una olla amb aigua bullint, posem la pasta de caneló i la coem seguint el temps que ens indiqui el fabricant.

Quan tinguem tots els elements podem passar al muntatge del caneló; omplim la pasta amb el guacamole i ho napem amb la salsa de tomàquet.

NOTES:

Aquest plat el podem fer amb antelació ja que a la nevera es conservarà prou be. També podem “reciclar” la salsa de tomàquet d’algun altre plat que ens hagi sobrat.

Pebrots farcits de truita de patates

Aquesta recepta la vaig treure del blog “Cocinerando”, jo no ho havia sentit mai, però parlant amb la gent, es veu que és una recepta habitual. Ideal per a pica pica perquè es poden menjar freds o calents i es poden prepara amb antelació. A més és una recepta apta per a ovolactovegetarians.

INGREDIENTS:

3 patates de mida mitjana

2 ous grans

2-3 pebrots verds (millor que no estiguin molt retorçats per poder farcir-los millor)

Oli d’oliva abundant

PREPARACIÓ:

Pelem i tallem les patates com per a fer una truita de patates normal. Les fregim en una paella amb oli d’oliva i tapem fins a que estiguin tendres. Retirem del foc i traiem les patates descorrent bé l’oli.

Mentre batem els ous en un bol, hi afegim un pessic de sal i incorporem les patates. Deixem reposar una estona. Mentrestant, netegem els pebrots i traiem la part superior, eliminant les llavors.  Sobretot em de fer tot això amb precaució per a que no es trenquin els pebrots.

Omplim els pebrots amb la mescla d’ou i patata ( poc a poc i amb paciència), podem ajudar-nos d’una forquilla per aixafar i que quedin ben plens. No cal tancar-los, ja que al fregir-los queda segellat.

Un cop els tenim plens els fregim en una paella amb oli abundant  a foc mitjà (compte que aquests pebrots es cremen amb facilitat). Els anem donant la volta per a que quedin fregits de manera uniforme. Al fregir esquitxa bastant, podeu tapar-los per a evitar cremades però cal estar atent a la cocció.

Un cop fregits els traiem de la paella i els deixem sobre un paper absorbent per a que perdin una mica d’oli. Quan estiguin tebis es poden tallar a rodanxes  i llestos per a servir.

NOTES:

 A la recepta original li posaven ceba però com a la meva mitja taronja li agrada la truita sense ceba, la vaig fer al seu gust.

La veritat és que a la meva mitja taronja li van agradar però jo no puc donar la meva opinió perquè no els vaig tastar (no m’agrada el pebrot).

Torrada calenta amb porros i olives

Ja tornem a ser aquí. Després d’unes llargues vacances em reincorporo a la cuina. Avui amb un aperitiu senzill, que vaig fer en un sopar i a tothom li va agradar molt.

INGREDIENTS:

Pa de motlle (a mi em van sortir unes 8 o 10 torrades

2-3 porros o ceba tendre

1 llauna d’olives negres

Formatge parmesà al gust (o qualsevol formatge per fondre que us agradi)

Oli d’oliva

PREPARACIÓ:

La recepta és molt senzilla, es tracta de picar la ceba tendre o el porro 8també es pot posar ceba) i coure-la a foc lent amb una mica d’oli fins a que quedi melosa. Quan estigui quasi feta li afegim les olives picades i una mica de pebre o herbes a romàtiques (jo no vaig posar sal perquè les olives ja són prou salades).

Preparem la safata del forn amb una mica de paper de plata, mentre s’escalfa el forn (a uns 150º. Posem sobre la safata les llesques de pa de motlle, i les cobrim amb la barreja de cebes i olives. Posem el formatge per sobre i ho fiquem al forn uns minuts fins que estigui daurat.

Llest per menjar. Es pot posar un per persona per provar-los, o bé tallar a quarts el pa. També podem afegir els ingredients que més ens agradin com tomàquet, pebrot...

PD:

Estic preparant una entrada d’amanides, ja que hi ha 2 dies a la setmana que em porto el dinar a la feina i no tinc microones,  tothom que tingui idees o propostes me les podeu enviar (i si pot ser amb foto millor), per a que tots tinguem mes idees, ja que a la nit i amb poques coses a la nevera no se m’acudeixen gras plats.

“Migas ligth”

Primer de tot, aclarir els conceptes. Quan una cosa és ligth, vol dir que té un 15% menys de calories que l’original, per tant, s’ha d’anar amb compte amb tots els productes sota aquesta etiqueta, ja que si l’original te un munt de calories, el ligth en tindrà menys, però no vol dir que en tingui poques.

Aquesta recepta no és estrictament una recepta tradicional de “migas”, ja que tot i mantenir l’essència, no te els mateixos ingredients, però si que es podria considerar un plat semblant, amb moltes menys calories.

INGREDIENTS (per 2  racions):

6 torrades integrals

1 terrina petita de formatge de burgos 0% greix

1 ceba petita

4 cs oli d’oliva

2 dents d’all

PREPARACIÓ:

Piquem les torrades en trossos no gaire petits, amb el morter o amb la picadora (jo ho vaig fer amb el morter per a que no quedessin tan triturades). Piquem la ceba ben fina i tallem el formatge a daus petits.

Escalfem l’oli en una paella i posem la ceba per a que es sofregeixi lentament (a foc ben suau). Quan la ceba estigui gairebé a punt, afegim l’all, les torrades i el formatge. Remenem bé durant uns minuts i retirem del foc.

Les deixem reposar i llestes per menjar.

NOTES:

La “migas” originals es poden preparar de moltes maneres, jo els preparo amb pernil salat i xoriç, i amb pa de pagès del dia anterior (no li poso raïm). Us penjo un quadre comparatiu entre la recepta que faig habitualment i la de les “migas ligth”:

Kcal per ració:

MIGAS ORIGINALS:
Aliment	grams	E (kcal)	Prot. (g)	Lipids (g)	HC (g)	fibra (g)	Na (mg)
pa	150,00	354,00	12,45	2,40	70,50	5,25	84,00
pernil	20,00	64,00	5,76	4,52	0,04	0,00	426,00
xoriç	40,00	146,80	9,00	12,00	0,72	0,00	740,00
oli d'oliva	55,00	494,45	0,00	54,95	0,00	0,00	0,00
all	6,00	7,14	0,34	0,02	1,40	0,13	3,18
	TOTAL:	1066,39	27,55	73,89	72,66	5,38	1253,18
	Kcal	1065,87	110,21	665,00	290,66
	percentantges	100,00	10,34	62,39	27,27

MIGAS LIGTH:
Aliment	grams	E (kcal)	Prot. (g)	Lipids (g)	HC (g)	fibra (g)	Na (mg)
torrades integrals	55,00	212,30	6,88	3,47	36,14	4,57	25,30
formatge tipus burgos	62,50	46,88	8,13	0,19	3,13	0,00	18,75
ceba	100,00	27,00	2,20	0,40	3,70	2,80	39,00
alfabrega	3,00	0,30	0,03	0,00	0,25	0,05	0,30
juliverd	3,00	0,84	0,13	0,02	0,04	0,18	0,96
alls	6,00	7,14	0,34	0,02	1,40	0,13	3,18
oli d'oliva	40,00	359,60	0,00	39,96	0,00	0,00	0,00
	TOTAL:	654,06	17,70	44,05	44,65	7,72	87,49
	Kcal	645,91	70,82	396,49	178,61
	percentantges	100,00	10,96	61,38	27,65

Podem comparar les dues receptes i tant en kcal com en els diversos nutrients, la disminució és important (sobretot el greix i la sal), estem parlant de quasi els 40 % de kcal.

Dedicat a tots aquells que dia a dia fan esforços per mantenir la línia i les seves malalties a ratlla

Amanida amb ous de guatlla

Aquesta recepta no és meva, la meva mitja taronja, que li agrada menjar bé tant com a i, es va prepara una bona amanida l’altre dia.

Uns ous de guatlla, tomàquet, surimi (palets de cranc),cherry, pebrot escalivat, olives i formatge brie, tot molt en posat per a menjar-s’ho amb els ulls!!!

El terme surimi, d'origen japonès, significa "múscul de peix picat" i és la matèria primera per a l'elaboració de productes com les barretes de peix o succedanis de marisc (barretes de cranc, succedanis d'angules, cues de llagosta), disponibles tant refrigerats com congelats.

El surimi o palets de cranc en realitat no porta cranc, sinó que s’elabora amb peix blanc, que tot i ser bo per a menjar és massa petit o no té sortida comercial (bacallà d'Alaska, palaia, corball, morena de Japó, hoki de Nova Zelanda, bacallà, verat i lluç), els peixos es netegen i s'esbandeixen diverses vegades per a eliminar-ne les escates, la pell, les vísceres, la sang i les impureses, i així s'obté el múscul net, del qual posteriorment s'elimina l'aigua. S'obté així un gel o pasta (el surimi) que es mescla amb sucres, sal i fosfats que permeten que la carn processada no perdi les propietats de gelificació i no es deteriori durant la seva congelació. Ens aporta una proteïna completa, i és una alternativa per menjar una mica de peix per ales persones que no hi estan avesades. La quantitat de greix (sempre modesta) depèn dels ingredients afegits i la d'hidrats de carboni (un màxim del 5%) és deguda a l'addició de sucres pera protegir les característiques del producte durant la congelació) i de midons que aconseguixen la textura adequada. Amb l'operació de rentada es perden vitamines hidrosolubles i minerals, per la qual cosa en els derivats del surimi aquests nutrients es presenten en una proporció inferior que la del peix original. El principal inconvenient d'aquests succedanis de marisc és la seva elevada aportació de sodi, originada per l'addició de sal per a afavorir la gelificació.

Podeu llegir-ne més a: http://revista.consumer.es/web/ca/20030601/actualidad/analisis1/61026.php

Croquetes de tonyina

INGREDIENTS:

½ l de llet desnatada

70 g mantega

2 cs fent muntanya de farina

½ ceba

1 ou

2 llaunes de tonyina en oli d’oliva

sal, farina de galeta, oli

PREPARACIÓ:

Posem la mantega en una paella i es fa fondre, després s’hi tira la ceba tallada a daus ben petits.  Quan comença a estar daurada, s’hi afegeix la farina i es gira un parell de vegades fins que s’hi facin grumolls. Llavors és el moment d’afegir la tonyina (bes escorreguda). Es remena una mica i afegim la llet poc a poc, remenant constant ment amb una cullera de fusta. Coem a poc a poc fins a que desapareixien els grumolls. Tirem un pessic de sal i deixem coure una mica més (fins que es desenganxa de la vora de la paella).

Traiem del foc i deixem refredar en un plat. Un cop ben freda (també la podem deixar preparada ala nevera amb unes hores d’antelació), agafem miques de pasta i en fem boles o cilindres, les passem per ou batut i per farina de galeta. Fregim les croquetes en oli ben calent en tendes de poques croquetes.

NOTES:

La recepta és d’un llibre de la Glòria Baliu, que avui en dia no és molt coneguda però que als anys 80 va tenir un boom amb diversos llibres de cuina, principalment cuina catalana i senzilla de fer, us recomano que trobeu algun dels seus llibres i feu una ullada, sobretot per ales persones que no esta  avesades a la cuina, ja que per a principiants són ideals.

En un d’aquests llibres explica que la beixamel s’ha de fer sempre amb cullera de fusta (o millor amb forquilla de fusta), potser no té cap raó científica però s’ha de reconèixer amb l’experiència a la mà, que és veritat, la beixamel (o en aquest cas el símil de beixamel amb ceba que es fa), sempre queda millor amb fusta (es fan menys grumolls i queda molt més fina)

"Bocaditos" de formatge i curri

INGREDIENTS:

100 g mantega (la traurem de la nevera una estona abans per a que s'estovi)

100 g  farina

2 cp curri

1 cp sal

100 g formatge curat (jo vaig utilitzar Roncal)

100 g formatge ratllat

PREPARACIÓ:

Preparem 2  o 3 safates de forn amb un paper d'alumini untat amb una mica d'oli (el número de safates depèn de la mida de les galetes, a mi em van sortir unes 30 i  vaig utilitzar 2 safates).

En un bol, tamisem la farina, afegim el curri, la sal, el formatge ratllat i el formatge curat rallat o a trossos molt petits. Afegim la mantega i remenem bé fins a aconseguir una massa homogènia.

Extenem la massa sobre una superfície enfarinada i ho igualem amb el corró. Tallem unes 30 rodones amb un talla pastes (d'uns 4 o 5 cm de diàmetre). Els coloquem sobre les safates de forn i els posem al forn escalfat prèviament a 180º C uns 10 o 15 minuts fins a que estiguin daurats.

Els deixem refredar fins a que quedin cruixents. ideals per menjar amb formatge d'untar a les fines herbes!!!

Croquetes de bolets

INGREDIENTS:

300 g bolets (en el meu cas van ser "fredolics" i "variat de bolets" de la casa Ferrer)

100 g formatge tipus "Philadelphia" (pot ser ligth)

4 ous

1 dent d'all

farina de galeta ("pa ratllat")

oli,sal i pebre

PREPARACIÓ:

Escorrem els bolets i els trinxem ben petits (es pot fer amb la picadora), junt amb l'all. Salpebrem i ho seltejem amb una mica d'oli. Deixem coure una estona a foc mig. Un cop cuits s'aparten del foc i es deixen refredar.

 

Mentrestant es fan dos ous durs (es couen en aigua bullent 8-10 minuts). Un cop fets els deixem sota l'aixeta amb aigua freda, els pelem i els trinxem ben petits. Un cop freds posem en un bol els bolets, els ous i el formatge. Ho barregem bé fins que quedi una pasta homogènia.

Fem boles uniformes amb la pasta, les passem per ou batut (els dos ous que ens quedaven) i farina de galeta i ho fregim en abundant oli. Deixem escòrrer sobre un paper absorbent i ja podem servir.

NOTES:

Amb aquesta recepta hi ha hagut quorum, a tothom li va agradar!!!