Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris peixos i marisc. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris peixos i marisc. Mostrar tots els missatges

dimarts, 9 d’abril del 2013

Salmó a daus amb salsa agredolça


Només dir que tot i que la meva mitja taronja no és fan del peix, ho va trobar molt bo i va voler repetir, així que és una bona manera de menjar peix per a qui no li agradi massa. Això si, al ser fregir i amb la salsa que porta força sal, millor acompanyar-ho d'una bona amanida.


INGREDIENTS:

2 lloms de salmó
farina de galeta
clau, julivert... o espècies al gust
oli abundant
Per a la salsa:

100 g sucre
50 ml vinagre
50 ml salsa de soja (jo no en tenia i ho vaig substituir per un “cubito” de caldo de peix dissolt en mig got d'aigua)
100 ml de salsa de tomàquet (si no en teniu, també es pot fer servir tomàquet fregit de sabor suau)


PREPARACIÓ:

Tallem el salmó a daus. Preparem un plat amb la farina de galeta i les especies. Salem el salmó i el arrebossem amb aquesta mescla.

Preparem la salsa posant en una paella el sucre i el vinagre fins a aconseguir un caramel suau (de textura una mica líquida), afegim la resta d'ingredients i remenem. Deixem coure uns minuts.

Mentrestant, fregim el salmó en una paella amb oli calent

Llest per menjar (i molt ràpid de fer!)










dilluns, 25 de juny del 2012

Sèpia amb ceba i poma


INGREDEIENTS:

En aquest cas, per a una ració:

1 cos de sèpia
1 ceba
1 poma petita
Oli, sal, sucre, salsa de soia



PREPARACIÓ:

Tallem  la ceba en lamines (més o menys fines  segons el temps que tinguem i el nostre gust).  Fem el mateix amb la poma.

Posem una mica d’oli en un paella i afegim la ceba per a que es cogui a poc, i quan es comenci a fer tirem un pessic de sal, una mica de sucre i un rajolí de salsa de soia. Quan estigui gairebé cuit afegim la poma, baixem el foc i tapem.

Un minuts després posem la sèpia (sencera o a talls, segons el gust) tapem i deixem coure fins a que la sèpia estigui tendre.

Servir i llestos.





dilluns, 21 de maig del 2012

Arròs amb curri vermell


Aquesta recepta és del llibre de “30 minutos con Jamie” del qual estic provant diverses receptes, i la veritat és que totes han agradat als meus comensals i a la meva mitja taronja. En aquesta ocasió , un arròs amb salsa una mica “exòtica”, que recorda al menjar indonesi.


INGREDIENTS (nosaltres vam menjar 5):

2 bitxos (o guindilles fresques si en tenim)
2 dents d’all
Coriandre (si no en trobeu de fresc, jo compro uns paquets de tres “caixetes” ja picats que trobo al CONDIS)
1 cs tomàquet fregit
2 cs salsa de soja
1 cs oli
1 tros de 2 cm de gingebre
1 paquet de gambes congelades ( a l’original també li afegeix llagostins frescos)
1 cs salsa de peix (jo no en vaig trobar i vaig posar una pastilla de caldo de peix)
300 g pèsols congelats
1 llauna de llet de coco
Arròs tipus basmati
2 bosses de te


PREPARACIÓ:

Posem l’arròs en una olla amb un rajolí d’oli, les bosses de te i un pessic de sal, i ho cobrim amb aigua bullint (amb la mesura del recipient de l’arròs, 2 d’aigua per 1 d’arròs). Ho tapem i deixem coure uns 7 minuts (o el que posin les instruccions de l’arròs). S'absorbirà tota l'aigua.





Mentre, posem una paella gran al foc amb una mica d’oli. Mentre s’escalfa, posem a la picadora la guindilla o bitxo, l’all pelat, el coriandre, la salsa de soja,el tomàquet i la pastilla de caldo de peix . A la recepta original, també afegeix 2 pebrots vermells de pot (o bé escalivats), que li donaran un color més vermellós,però jo no el vaig posar pels meus gustos personals. Triturem bé.


 
Quan l’oli és calent, posem les gambes per a que perdin l’aigua, afegim la pasta que hem triturat i els pèsols. Deixem uns minuts i afegim la llet de coco. Remenem bé i deixem a foc suau fins que comenci a bullir. Quan comenci a bullir apartem del foc.

Servim en plats l’arròs i una mica de salsa per sobre.



































NOTES:





Al fer la recepta, no em vaig fixar massa en les mesures de l’arròs i en vaig fer mooooolt. Amb el que va sobrar, els nostres convidats es van endur tuppers amb arròs i la meva mitja taronja i jo vam aprofitar la resta. L’endemà vam dinar arròs amb marisc (amb un sofregit, i el que havíem comprat per a fer una paella de marisc), a més, amb la mica de salsa que va sobrar (poca perquè va tenir molt d’èxit), vaig fer un conill amb patates i al final li vaig afegir la salta (la mateixa recepta que vaig penjar fa un temps de “conill amb patates”)

diumenge, 11 de març del 2012

Croquetes de tonyina


INGREDIENTS:

½ l de llet desnatada
70 g mantega
2 cs fent muntanya de farina
½ ceba
1 ou
2 llaunes de tonyina en oli d’oliva
sal, farina de galeta, oli


PREPARACIÓ:

Posem la mantega en una paella i es fa fondre, després s’hi tira la ceba tallada a daus ben petits.  Quan comença a estar daurada, s’hi afegeix la farina i es gira un parell de vegades fins que s’hi facin grumolls. Llavors és el moment d’afegir la tonyina (bes escorreguda). Es remena una mica i afegim la llet poc a poc, remenant constant ment amb una cullera de fusta. Coem a poc a poc fins a que desapareixien els grumolls. Tirem un pessic de sal i deixem coure una mica més (fins que es desenganxa de la vora de la paella).

Traiem del foc i deixem refredar en un plat. Un cop ben freda (també la podem deixar preparada ala nevera amb unes hores d’antelació), agafem miques de pasta i en fem boles o cilindres, les passem per ou batut i per farina de galeta. Fregim les croquetes en oli ben calent en tendes de poques croquetes.


NOTES:

La recepta és d’un llibre de la Glòria Baliu, que avui en dia no és molt coneguda però que als anys 80 va tenir un boom amb diversos llibres de cuina, principalment cuina catalana i senzilla de fer, us recomano que trobeu algun dels seus llibres i feu una ullada, sobretot per ales persones que no esta  avesades a la cuina, ja que per a principiants són ideals.

En un d’aquests llibres explica que la beixamel s’ha de fer sempre amb cullera de fusta (o millor amb forquilla de fusta), potser no té cap raó científica però s’ha de reconèixer amb l’experiència a la mà, que és veritat, la beixamel (o en aquest cas el símil de beixamel amb ceba que es fa), sempre queda millor amb fusta (es fan menys grumolls i queda molt més fina)


dijous, 15 de desembre del 2011

Fideuà

L'altre dia volia fer paella (ja tenia el marisc comprat i tot) però quan m'hi vaig posar em vaig adonar que no tenia arròs. Per tant, vaig intentar fer fideuà. El primer intent no va quedar massa bo perquè va quedar massa feta, però el següent cap de setmana vaig repetir i va quedar molt bona!!!


INGREDIENTS:

1 sèpia
tomàquet natural triturat.
fideus fins
marisc variat (gambes, escamarlans, musclos i cloïses)

No poso quantitats exactes per a que cadascú pugui fer-se el plat al seu gust, si es pot, a mi m'agrada amb molt marisc i poc fideu). Podeu mirar la recepta de paella per tenir una idea de les proporcions, tot i que la quantitat de fideus per al meu gust ha de ser menor que la d'arròs.


PREPARACIÓ:

En una paellera, posem el calamar tallat a trossos amb una mica d'oli. Quan es comenci a fer (els trossos de calamar començen a "saltar") afegim el tomàquet triturat i ho deixem a foc mig fins que estigui ben concentrat.

Posem a bullir aigua (millor si ho fem amb fumet o caldo). Afegim a la paellera els fideus i deixem un minut aproximadament per a que es torrin. Després d'aquest temps afegim l'aigua bullint per a cobrir els fideus. Afegim el marisc i deixem coure uns 10 minuts (en funció de l'aigua que haguem posat quedará més o menys caldós). Apaguem el foc i deixem reposar uns 5 minuts tapat amb un diari per a que absorbeixi el caldo.


dijous, 29 de setembre del 2011

Pasta amb calamars

L'altre dia teníem convidats a casa, i com que no hi havia massa coses per cuinar (i tampoc molt clar quantes persones seriem per dinar), al final una mica d'amanida, pica pica i un plat únic de pasta amb calamars. Jo vaig fer pasta per unes 8 persones, poso la recepta per a 4.


INGREDIENTS:

1 cos i potes de calamars o sèpies
1 pot de tomàques triturat  (de 400 g)
1 pot de fredolics
1 pastenaga
1 ceba 
500 g de pasta (qualsevol forma o color que ens agradi)
1 cs botarga
oli, sal



PREPARACIÓ:

Piquem la ceba ben petita i la posem a foc baix uns minuts. Mentre es cou, tallem el calamar a trossos petits, i ho posem junt amb la ceba. Un cop està daurada, afegim els fredolics, la pastenaga a daus, el tomàquet triturat, sal ,especies i la cullerada de botarga. També podem posar un pessic de sucre per evitar que el tomàquet estigui àcid. Ho deixem coure a foc lent uns 45 minuts.


Mentrestant bullim la pasta segons les indicacions del fabricant. Quan estigui fet, ho treiem del foc  i ho posem sota l'aixeta d'aigua freda (podem deixar-ho un punt cru per a que es faci junt amb la salsa al final).

Quan la salsa estigui feta, afegim la pasta,  remenem bé i ho deixem uns minuts al foc.




NOTES:

La botarga és un ingredient  típic de Sardenya, es tracta de ous d'elgun peix (depen de la varietat), assecats. Té un gust particular, com de mar (no pas de peix).

diumenge, 24 de juliol del 2011

Sèpia amb patates

INGREDIENTS: (per a 2 persones)

2 cossos de sèpia
2 patates
4 dents d'all
oli d'oliva
sal, pebre vermell dolç, pebre vermell picant, curry


PREPARACIÓ:



Pelem i tallem a daus les patates. Mentrestant, posem a escalfar una quantitat genrosa d'oli i afegim els alls. Quan sigui ben calent, afegim les patates amb un pessic de sal.


A part, tallem la sèpia a trossos regulars, del tamany semblant als daus que hem fet amb les patates. Cobrim aquests trossos amb un passic de sal, el pebre vermell (poquet del picant i generosament amb el dolç)  i el curry. 



















Quan les patates estiguin quasi fregides, afegim la sèpia i ho deixem coure tot uns minuts més. Quan estigui tot doradet, ho treiem de la paella i ho deixem escòrrer amb un paper absorbent.



NUTRICIÓ:

La sèpia pertany a la familia dels cefalòpodes, per tant NO és un peix, pertany a la familia del marisc. És un aliment ric en proteïnes, que no aporta pràcticament greix ni carbohidrats, a més és molt rica en iode, un mineral que ajuda a regular el metabolisme del cos i afavoreix la regenració de la pell, ungles i cabell.