Pastís cruixent de xocolata

Un pastís molt senzill, que dona un toc diferent i molt ràpid de fer perquè no necessita forn. Queda diferent, com una barreta de cereals però més saborosa.

INGREDIENTS:

200 g de galetes tipus digestive (en el meu cas de les del LIDL d'avena)

100 g mantega

3 cp mel

2 cp cacao en pols

50 g prunes (la recepta original és amb panses)

100 g xocolata negre

PREPARACIÓ:

Triturem les galetes en trossos no molt petits (una bona manera és posar-les en una bossa de plàstic i passar el corró per sobre).

Fonem la mantega i la mel en un cassó a foc molt lent, afegim el cacao i les prunes a trossets. Retirem del foc i ho barregem bé amb les galetes triturades. Ho posem sobre un motlle rodó i presionem per a que quedi una  capa uniforme.

Fonem la xocolata (al bany Maria o al microones) , i l'extenem per sobre de la massa del pastís. Ho deixem refredar a la nevera.

NOTES: 

Les prunes són fruites dessecades, molt saludables i energètiques, us deixo un extracte de la pàgina web de l'Eroski (http://www.consumer.es/), sobre els fruits secs i les fruites dessecades(que són coses diferents). Aquesta pàgina és molt recomanable en articles de nutrició ja que de manera amena i senzilla ens pot donar molta informació (contrastada i de qualitat generalment)

"Energia per a la tardor: Fruits secs i fruites dessecades" REVISTA CONSUMER:

Nutritius, saborosos, energètics, amb molt de greix i indigestos. Aquesta és la imatge, tan tòpica com encertada, que tenim de les ametlles, avellanes, cacauets, nous, dàtils, castanyes, pistatxos..., sobre els fruits secs que aquesta tardor es recolliran en els nostres camps i boscos. Les fruites dessecades (prunes, panses, figues, orellana de préssec o albercoc) poc o res tenen a veure amb els fruits secs. Hi comparteixen l'elevat poder calòric, però la seva composició nutritiva (greix, sucres, proteïnes, fibra...) és molt diferent.

Tots dos constitueixen un complement idoni de la nostra dieta i resulten particularment apropiats quan fem esport de llarga durada o esforços físics intensos. Però tant uns com altres no són aconsellables per a aquells que segueixen dietes baixes en calories o tenen problemes digestius. Els diabètics han d'evitar les fruites dessecades que en alguns casos poden causar al·lèrgies en qui les consumeix.

Els fruits secs són llavors pobres en aigua i riques en greix (és el cas dels oleaginosos: nou, anacard, ametlla, avellana, pipes de gira-sol, cacauet...) o en un hidrat de carboni complex, el midó (és el cas de glans i castanyes).

Fruites dessecades:

Durant la dessecació de la fruita fresca, el seu contingut en aigua es redueix, cosa que dóna lloc a la concentració dels nutrients. El valor calòric de les fruites dessecades és elevat (des de les 163 calories cada cent grams de les prunes seques a les 235 calories de les orellanes d'albercoc) per la seva abundància (50%-60%) en hidrats de carboni simples. Són una bona font de potassi, calci, ferro i de provitamina A, tiamina o B1 i niacina o B3, encara que l'ús de compostos ensofrats en la dessecació destrueix la vitamina B1. El seu contingut en fibra soluble els confereix propietats laxants i permet que l'alliberament del sucre a la sang es realitzi de forma gradual, de manera que proporciona energia d'una manera constant i evita que els nivells de glucosa a la sang augmentin bruscament. La pruna i els dàtils dessecats, per la seva gran quantitat de fibra insoluble (cel·lulosa), són molt eficaços per tractar el restrenyiment. Aquesta fibra contribueix també a reduir la taxa de colesterol.

Fruits secs:

Més de la meitat del contingut dels fruits secs són lípids (grasses) amb predomini dels saludables àcids grassos insaturats: àcid oleic (en més quantitat en ametlles i avellanes) i àcid linoleic (abundant en cacauets i nous). L'excepció és el coco, en el qual són majoritaris els greixos saturats. Els fruits secs són rics en àcids grassos essencials, que l'organisme humà és incapaç de sintetitzar i que resulten imprescindibles per a la formació de membranes cel·lulars, particularment a les cèl·lules nervioses. El contingut mineral dels fruits secs és superior al de la resta de fruites, i destaquen en magnesi, fòsfor, potassi, calci i ferro, i oligoelements com el zenc i el seleni (tots dos, amb acció antioxidant). Quant a vitamines, en general els manca vitamina C, però són rics en B1 o tiamina, niacina o B3 i folats. I constitueixen una de les fonts vegetals més abundants en vitamina E. Però part de la vitamina B1 i E es destrueixen en el procés de torrat. Aporten proteïna (ametlles, cacauets i pipes de gira-sol, més del 20%) i fibra en quantitats considerables, cosa que afavoreix la mobilitat intestinal i combat el restrenyiment.

S'han de mastegar bé:

El seu gran contingut de greixos prolonga el temps de digestió dels fruits secs i pot provocar diarrees si el consum és important. Tant fruits secs com fruites dessecades exigeixen una bona masticació i sempre poden resultar indigestos si es pateixen problemes digestius. Per augmentar-ne la digestibilitat, convé menjar-los crus o poc torrats (no fregits), no ingerir-ne més de 50 grams i mastegar-los bé.

Les fruites dessecades, pel seu elevat aportament de sucres, s'han d'evitar si es té diabetis. I si es mengen habitualment afavoreixen l'aparició de càries dental. Es recomana, per tant, raspallar-se les dents immediatament després de consumir fruites dessecades. Un altre inconvenient possible de les fruites dessecades industrialment i tractades amb derivats sulfurats és que aquests compostos poden causar reaccions al·lèrgiques en persones sensibles.

Fruits secs: aliments cardiosaludables

La dieta que incorpora fruits secs en general i nous en particular pot exercir un efecte preventiu de les malalties cardiovasculars. Cacauets salats, pipes salades i coco no són beneficiosos davant d'aquestes patologies. El consum habitual i moderat de fruits secs redueix els nivells de colesterol LDL (colesterol dolent), augmenta el colesterol HDL (beneficiós) i protegeix davant el desenvolupament d'arteriosclerosi. Amb la finalitat que el seu consum no desequilibri l'aportament calòric, és convenient un assessorament dietètic, ja que aquest benefici és superior si s'incorporen els fruits secs a una dieta equilibrada com a substitut d'aliments rics en greixos saturats: mantega, lactis enters, embotits i productes de pastisseria.

Per la seva riquesa en proteïnes d'alt valor biològic, els fruits secs han de formar part de la dieta vegetariana, ja que ben combinats amb altres aliments (lactis, cereals o llegums) constitueixen una de les principals fonts d'aquest nutrient. Això no obstant, els fruits secs, i particularment els cacauets, poden produir al·lèrgies; i a causa del seu gran contingut en greix, les persones amb problemes a la vesícula biliar i al pàncrees, o amb dificultat per a l'absorció de greix, no han de consumir amb freqüència els fruits secs més grassos, com les nous (59% de greix), les avellanes (54%), les ametlles (53%) i els pistatxos (52%). Els menys grassos, i únics que baixen del 40% de lípids, són les castanyes (2%) i els dàtils (0,2%).